Sóm a "Les paraules al carrer", però què vol dir això. Molt senzill, vol dir que les lletres, les històries, la literatura, no només es queden sobre el paper, negre sobre blanc, sinó que el traspassen i envaeixen el carrer. La poesia la podem trobar a qualsevol racó que mirem mentre passegem, o una història breu, que de tan breu ens colpeix ràpidament. Ho havíeu pensat mai?
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada