dimecres, 27 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
Cacera del tresor
A veure si sou capaços d'aconseguir el tresor!
Us deixo una cacera a veure què passa!
Us deixo una cacera a veure què passa!
dimecres, 15 d’abril del 2009
divendres, 27 de març del 2009
dimecres, 25 de febrer del 2009
Dolç de neu

Em sembla que faré un pastís. Un de ben bo, i ben gran, perquè tothom el pugui tastar. Sempre és més agradable preparar postres quan tens gent amb qui compartir-les. Si no, quasi que no paga la pena, és com avorrit i tot. I de què el puc fer? Pot ser de xocolata? Sí! I li posaré nata, i canyella, i taronja... Hauré d'anar a comprar-ho tot, és clar, perquè sembla ser que aquí dalt no hi ha massa cosa per menjar. I a qui convidaré per tastar-lo? Als amics, segur. Encara es quedarà petit i tot aquest pastís amb la colla que vindrà! El que no sé és quan el podré fer... Des d'aquest refugi de muntanya no veig que la tormenta de neu amaini... Pot ser si ja fos de dia...
dimecres, 18 de febrer del 2009
Sobre mi
Com m'agradava posar les nines en rotllana al terrat de casa i explicar-los la lliçó del dia...
En Pepito n'era sempre el dolent, què me'n dirien d'això avui dia els tants Pepitos que he conegut! És injust, ho sé, però a mi em semblava un nom ben adient per al nen trapella de la classe si més no. Sort que no se'm revolucionaven els alumnes, perquè haver d'aprendre les pàgines grogues de la província d'Alacant suposo que era molt feixuc!
D'això fa ja més de vint anys. Ha plogut molt des de llavors, fins i tot hauríem de fer una revisió del llibre de text emprat aquells dies! El que no ha canviat és la meva posició: al davant d'uns alumnes, on també hi ha en Pepito, tot i que ara està en plena adolescència.
En Pepito n'era sempre el dolent, què me'n dirien d'això avui dia els tants Pepitos que he conegut! És injust, ho sé, però a mi em semblava un nom ben adient per al nen trapella de la classe si més no. Sort que no se'm revolucionaven els alumnes, perquè haver d'aprendre les pàgines grogues de la província d'Alacant suposo que era molt feixuc!
D'això fa ja més de vint anys. Ha plogut molt des de llavors, fins i tot hauríem de fer una revisió del llibre de text emprat aquells dies! El que no ha canviat és la meva posició: al davant d'uns alumnes, on també hi ha en Pepito, tot i que ara està en plena adolescència.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)