Com m'agradava posar les nines en rotllana al terrat de casa i explicar-los la lliçó del dia...
En Pepito n'era sempre el dolent, què me'n dirien d'això avui dia els tants Pepitos que he conegut! És injust, ho sé, però a mi em semblava un nom ben adient per al nen trapella de la classe si més no. Sort que no se'm revolucionaven els alumnes, perquè haver d'aprendre les pàgines grogues de la província d'Alacant suposo que era molt feixuc!
D'això fa ja més de vint anys. Ha plogut molt des de llavors, fins i tot hauríem de fer una revisió del llibre de text emprat aquells dies! El que no ha canviat és la meva posició: al davant d'uns alumnes, on també hi ha en Pepito, tot i que ara està en plena adolescència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada