Em sembla que faré un pastís. Un de ben bo, i ben gran, perquè tothom el pugui tastar. Sempre és més agradable preparar postres quan tens gent amb qui compartir-les. Si no, quasi que no paga la pena, és com avorrit i tot. I de què el puc fer? Pot ser de xocolata? Sí! I li posaré nata, i canyella, i taronja... Hauré d'anar a comprar-ho tot, és clar, perquè sembla ser que aquí dalt no hi ha massa cosa per menjar. I a qui convidaré per tastar-lo? Als amics, segur. Encara es quedarà petit i tot aquest pastís amb la colla que vindrà! El que no sé és quan el podré fer... Des d'aquest refugi de muntanya no veig que la tormenta de neu amaini... Pot ser si ja fos de dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada